PROJECTE DE LLEI DE PRÀCTIQUES REMUNERADES

PREÀMBUL

L’educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en l’ordenament internacional. És, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu.
Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Les expectatives del futur immediat no són les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el camí de la democràcia i de l’autogovern. Si fa trenta anys calia superar grans dèficits i bastir i renovar una oferta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiu aconseguit, s’apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal. Les raons d’aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits educatiu, social, econòmic i cultural.
L’escola ha estat vista com una oportunitat per a oferir a les noves generacions de ciutadans uns nivells més elevats de cultura i de benestar individual i col·lectiu.
A Catalunya, un cop acabada l’educació secundària obligatòria, els alumnes tenen l’opció d’estudiar batxillerat o formació professional o d’accedir al món laboral.
La formació professional capacita per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formació necessària per a adquirir la competència professional i el coneixement propi de cada sector.
Els cicles s’agrupen en famílies professionals i tenen una durada variable: n’hi ha de 2.000, 1.700, 1.400 i 1.300 hores. Una part d’aquestes hores es destina a la formació en un centre educatiu i una altra part a la formació pràctica en centres de treball. Un cicle formatiu de 1.300 o de 1.400 hores correspon a un curs acadèmic, mentre que un cicle de 1.700 o de 2.000 hores correspon a dos cursos.
Amb la superació d’un cicle formatiu de grau mitjà s’obté el títol de tècnic i amb l’assoliment d’un grau superior, el de tècnic superior.
La formació professional està regulada per la normativa següent:
Llei orgànica 5/2002, del 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional (BOE núm. 147, del 20.06.2002)
Decret 284/2011, de l’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial (DOGC núm. 5830, del 03.03.2011)
La creació d’aquesta nova llei es basa en la nostra implicació directa en la matèria.
El propòsit de la Llei de pràctiques remunerades és facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català. No pretén canviar novament l’ordenació educativa, sinó possibilitar que l’acció educativa es desenvolupi en un marc que estimuli la innovació i consolidi les bones pràctiques.
Aquesta llei vol reforçar la importància de la formació professional i vol fer una aposta per la potenciació de cicles formatius.
Desenvolupa el benefici de l’estudiant en el termini de realització de les pràctiques.
La remuneració de les pràctiques suposa un incentiu econòmic, personal i professional per a l’estudiant.
La Llei de pràctiques remunerades regula explícitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: estudiants, professors de formació professional i empreses col·laboradores, pel que fa a les pràctiques.
Entre els objectius de la Llei destaca l’objectiu de remunerar les pràctiques, per part de la Generalitat de Catalunya i les organitzacions col·laboradores.
Per a assolir aquest objectiu, les empreses seran bonificades en les seves cotitzacions en cas de contractar l’alumne posterior a les pràctiques.
Els canvis accelerats de l’economia espanyola i el gran percentatge d’atur a Catalunya han causat la desconcentració dels nostres joves i els han dificultat tenir un pla de carrera davant del seu futur. Aquesta llei pretén ajudar els estudiants a seguir els seus plans d’estudis i tenir bones expectatives.
Sobre aquestes premisses, la Llei de pràctiques remunerades proposa un conjunt normatiu coherent, complet i amb visió de futur.
D’una banda, la Llei regula les pràctiques remunerades i especifica qui en són els beneficiaris.
De l’altra, estableix la diferència entre el concepte de pràctiques externes curriculars i extracurriculars, els requisits per a poder bonificar la remuneració, el procés de formalització i l’àmbit afectat, i també les hores que componen la durada i els mètodes d’avaluació de les pràctiques realitzades.
Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos capítols de la Llei.

CAPÍTOL 1

Article 1. Objecte

1.1. L’objecte d’aquesta llei és regular les pràctiques que desenvolupen els estudiants de Catalunya de cicles de formació professional, en el seu àmbit acadèmic, i afavorir-ne la remuneració.

1.2. A aquest efecte, s’entén per estudiant tota persona que cursi ensenyaments oficials en qualsevol dels cicles de formació professional, ensenyaments públics, privats o mixtos, de formació contínua o altres estudis que ofereixin els centres de Catalunya.

Article 2. Concepte

2.1. S’entén per pràctiques externes l’acció formativa desenvolupada pels estudiants i supervisada pel centre amb l’objectiu d’aplicar i complementar els coneixements adquirits amb la formació acadèmica, apropar l’estudiant a la realitat de l’àmbit professional en el qual exercirà la seva activitat un cop titulat i desenvolupar competències que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball.

2.2. Les pràctiques externes es poden desenvolupar en unitats acadèmiques o administratives de les entitats col·laboradores, siguin entitats públiques, privades o nacionals.

Article 3. Modalitats

3.1. Les pràctiques acadèmiques externes poden ser curriculars i extracurriculars.

3.2. Són pràctiques curriculars les que figuren en els plans d’estudis amb la corresponent assignació de crèdits i amb independència del seu caire obligatori o optatiu.

3.3. Són pràctiques extracurriculars les que els estudiants poden fer amb caràcter voluntari en el transcurs dels estudis i que no formen part del pla d’estudis corresponent.

Article 4. Requisits d’accés

4.1. Per fer pràctiques externes, els estudiants han de complir els requisits següents:

  • Estar matriculats a l’ensenyament al qual es vinculen les competències bàsiques que s’han d’adquirir amb la realització de les pràctiques.
  • En cas de pràctiques curriculars, estar matriculats a l’assignatura vinculada, segons el pla d’estudis de què es tracti.
  • No mantenir cap relació contractual amb l’entitat col·laboradora o, si escau, amb el mateix centre on faran les pràctiques.

4.2. Excepcionalment, quan l’estudiant vulgui desenvolupar les pràctiques en una entitat amb la qual ja té establerta una relació prèvia de caràcter laboral o similar o amb la qual manté una relació de parentiu fins a segon grau amb algun directiu o amb el tutor extern del centre o el departament, segons escaigui, es pot autoritzar la realització de les pràctiques externes, després de verificar la veracitat d’aquesta relació i la qualitat de les pràctiques. A aquest efecte, els estudiants han de presentar un document que reculli les característiques d’aquesta relació.

Article 5. Assignació dels estudiants

Correspon als directors dels centres o als directors dels departaments, o al professor en qui deleguin, establir els criteris que s’han d’aplicar per permetre una priorització adequada per a l’assignació d’estudiants en la realització de pràctiques, un dels quals és la nota mitjana de l’expedient acadèmic del cicle que es cursa. En tots els casos, aquests criteris s’han de publicar amb anterioritat al procés d’assignació de les pràctiques.

Article 6. Formalització

6.1. En aquest conveni de cooperació educativa hi han de figurar les dades següents:

  • El nom de les entitats signants.
  • Les condicions genèriques de les pràctiques.
  • El règim de permisos dels estudiants.
  • El règim d’assegurances d’accidents i responsabilitat civil, si escau.
  • La protecció de dades de l’estudiant.
  • La vigència del conveni, les causes d’extinció i les condicions de rescissió anticipada en cas d’incompliment del conveni.
  • El règim de resolució dels eventuals conflictes que sorgeixin en el desenvolupament de les pràctiques.
  • La forma de reconeixement, per part del centre, de la tasca dels tutors de les entitats col·laboradores.

6.2. En ocasió de cada acolliment en pràctiques per part d’una entitat col·laboradora, s’ha de subscriure un document complementari al conveni de cooperació educativa, que s’ha d’adjuntar com a annex i que han de signar el representant de l’entitat col·laboradora, el director del centre o director del departament i l’estudiant.

6.3. En l’annex a què fa referència l’apartat 6.2 s’hi han de reflectir les condicions particulars de les pràctiques. Concretament, hi han de figurar les dades següents:

  • Nom de l’estudiant.
  • Modalitat de les pràctiques (curriculars o extracurriculars).
  • Projecte formatiu.
  • Pla de seguiment de les pràctiques (amb indicació de l’obligatorietat d’elaboració d’una memòria final per part de l’estudiant).
  • Durada, horari i període de realització.
  • Lloc de realització.
  • Designació dels tutors per part d’ambdues entitats.
  • Valoració en crèdits, si escau.
  • Criteris d’avaluació.
  • Quantia i forma de pagament dels ajuts a l’estudi, si escau.
  • Quantia i forma de pagament de despeses de gestió a l’entitat vinculada, si escau.
  • Compromisos de l’estudiant.
  • Especificació que la realització de pràctiques no implica la constitució de cap vincle laboral entre l’entitat i l’estudiant.

CAPÍTOL 2

Article 7. Tutoria

7.1. Tutor acadèmic i tutor extern

7.1.1. Per vetllar pel desenvolupament de les pràctiques, l’entitat, per una banda, i els centres, per l’altra, han de designar cadascuna un tutor, els quals han d’actuar coordinadament.

7.1.2. El tutor designat per l’entitat, anomenat tutor extern, ha de ser un empleat amb formació qualificada i adequada als objectius de la pràctica i del projecte formatiu.

7.2. Funcions dels tutors

7.2.1. El tutor acadèmic i el tutor extern han de desenvolupar, de manera coordinada, les funcions següents:

  • Elaborar el projecte formatiu.
  • Fer-ne el seguiment i verificar-ne l’aprofitament.
  • Assessorar i donar suport a l’estudiant en els aspectes relacionats amb les pràctiques.

7.2.2. El tutor acadèmic és l’encarregat d’avaluar les pràctiques i autoritzar les modificacions que s’introdueixin en el projecte formatiu. La designació implica el reconeixement de la dedicació docent que aprovi el centre.

Article 8. Projecte formatiu

Els tutors externs i els tutors acadèmics han d’elaborar un projecte formatiu que concreti els objectius educatius i les activitats professionals que s’han de desenvolupar. El objectius s’han d’establir tenint en compte les competències bàsiques, genèriques, i si escau, específiques, que hagi d’adquirir l’estudiant.

Article 9. Durada i període de les pràctiques

9.1. Les pràctiques curriculars tenen la durada prevista al pla d’estudis corresponent.

9.2. Les pràctiques extracurriculars tenen una dedicació màxima de 350 hores anuals corresponents al segon curs.

Article 10. Avaluació

10.1. Correspon al tutor acadèmic l’avaluació final de les pràctiques acadèmiques externes, d’acord amb els criteris d’avaluació que s’incloguin en el document annex esmentat i prenent en consideració l’opinió del tutor extern.

10.2. La qualificació de les pràctiques extracurriculars és d’apte o no apte.

Article 11. Reconeixement d’activitat professional

11.1. Els estudiants que acreditin una experiència professional en un camp relacionat amb els seus estudis poden tenir reconeixement com a pràctiques curriculars.

L’estudiant ha d’aportar un informe en el qual s’especifiquin les tasques, les funcions desenvolupades, les hores de dedicació i el calendari, juntament amb els justificants que acreditin l’experiència professional.

11.2. Pel que fa als estudis de grau mitjà, la tramitació del reconeixement d’activitat professional s’ha de fer d’acord amb el que estableix la normativa acadèmica dels ensenyaments de grau mitjà.

11.3. Pel que fa als estudis superiors, la tramitació del reconeixement d’activitat professional s’ha de fer d’acord amb el que estableixen les normes acadèmiques de graus superiors.

Article 12. Reconeixements acadèmics i acreditacions

12.1. Reconeixement i acreditació de l’estudiant

En finalitzar les pràctiques, l’entitat externa ha d’expedir un certificat a l’estudiant en el qual consti, com a mínim, l’orientació de les pràctiques, el nombre d’hores i el període de realització.

Així mateix, els centres han d’expedir un certificat acreditatiu de les pràctiques.

12.2. Reconeixement i acreditació del tutor extern

Correspon a les entitats col·laboradores expedir l’acreditació, en la qual han de figurar, com a mínim, les característiques de la col·laboració, els estudis en què s’ha desenvolupat, el nombre d’estudiants tutoritzats i el total d’hores tutoritzades.

Article 13. Gestió

Els centres es fan càrrec de la gestió de les pràctiques sense perjudici de comptar amb la col·laboració de les secretaries dels centres o dels departaments.

CAPÍTOL 3

Article 14. Règim econòmic i d’assegurances

14.1. La contraprestació

14.1.1. L’ajut a l’estudi per part de l’entitat col·laboradora i la Generalitat té caràcter d’obligatorietat en les pràctiques.

14.1.2. L’empresa contractant es fa responsable del 100% del salari del alumne en pràctiques, que ha de ser de l’import mínim del salari mínim interprofessional vigent per les 350 hores. L’empresari pot recuperar aquest import en el cas de contractar l’alumne per un període mínim de 6 mesos, que pot ser per via de bonificació de la Seguretat Social.

14.2. Assegurances

14.2.1. En el desenvolupament de les pràctiques, els estudiants estan coberts per les prestacions de l’assegurança escolar.

14.2.2. Els estudiants que no compleixin els requisits per gaudir de l’assegurança escolar han de subscriure una assegurança privada que cobreixi les mateixes prestacions.

14.2.3. Els estudiants tenen coberta la responsabilitat civil en què puguin incórrer en el desenvolupament de les pràctiques amb la pòlissa de responsabilitat civil col·lectiva que tingui subscrita al centre.

14.2.4. Si les entitats receptores requereixen algun altre tipus d’assegurança, aquesta va sempre a càrrec de l’estudiant. Aquesta obligació ha de quedar reflectida en el conveni o en el seu document annex.

Disposició derogatòria

Aquesta llei deixa sense efecte la normativa reguladora de les pràctiques externes per als estudiants d’ensenyaments de formació professional oficials. Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement d’estudis en l’àmbit de l’Educació Superior.

Disposicions finals

Disposició final primera

En tot allò que no estableix aquesta llei, és aplicable el Reial decret 592/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants de formació professional.

Disposició final segona

Correspon al director, tutor, en qui delegui, dictar les instruccions que calguin per interpretar, aplicar i desplegar aquesta llei.